barandat, -ts
(Derivat de barana.)
- s. m. Paret prima de rajoles posades de cantó i lluides en algeps que separa dos habitacions d’una casa.
- Arquit. i ant. Prolongació d’una casa cap al carrer en la seua part superior.
- Arquit. Coberta de les voltes. Generalment per a tancar voltes s‘utilisa el barandat doble.
- Barandat doble, el barandat més gros per estar les rajoles que el formen gitades o haver dos barandats paralels, de manera que es fa entre ells una cambra aïllant.
- Parar-se-li ad algú una cosa en el barandat, loc. Anar-se-li’n ad algú el menjar pel vedat, entrar-li el menjar en la laringe.
- D’un compliment tomba un barandat, loc. Se diu de la persona que té costum de fer compliments excessius.