amancar
Flexió verbal »(Del llatí vulgar *mancare, mat. sign. o format sobre manco.)
- v. tr. Disminuir.
- Fer més menut.
- Fent punt de gancho o teixint, reduir punts per a donar forma a la peça que s’està fent, com ara el coll, els punys o la puntera en la calça o el calcetí; minvar.
- intr. o refl. Fer-se una cosa més chicoteta, anar a manco; minvar. Se diu de la lluna quan va deixant de vore’s completa o plena.
- Rebaixar-se el nivell d’un líquit: El depòsit ya amanca i pronte nos quedarem sense aigua.
- Perdre intensitat la pluja, el vent, una força...; minvar, minorar, reduir: Ya amanca, ya no plou tant. Si no amanca el vent tombarà l’arbre. En la revolta amanca la velocitat.