tren, -ns
(Del fr. train, mat. sign.)
- s. m. Conjunt d’instruments o dispositius que s’usen per a una mateixa operació o servici.
- Mig de transport que circula per raïls, format per vagons enllaçats que són moguts per una locomotora.
- Tren correu, el destinat al transport de correspondència pública.
- Tren de mercaderies, el destinat especialment a transportar mercaderies.
- Tren suburbà, el que no és de llarc recorregut.
- Tren d’alta velocitat, el que circula per una via especial a molta velocitat.
- Tren ràpit, el que només fa parades en les estacions principals.
- Tren borreguer, el que sol ser de càrrega, lent i fa moltes parades.
- Tren exprés, el de gran velocitat que només efectua parada en les estacions més importants del seu recorregut.
- A tot tren, loc. Gastant a mans plenes i sense mirament.
- Un tren, loc. Una cantitat enorme.
- Per a parar un tren, loc. En molta cantitat.
- Tren d’aterrisage, en un avió, sistema de rodes o esquís que permet aterrisar o alçar el vol.
- Modo de viure, especialment si es fa ostentació de viure rodejat de lux.
- Modo de practicar un deport referint-se a l’intensitat o energia del joc.
- Anar en el tren de les dos, loc. Anar a peu.
- Anar en el tren de cànem, loc. Anar calçat en espardenyes.