semblant, -ts
(Del part. pres. de semblar.)
- adj. m. i f. Paregut, que es sembla, que compartix coses, característiques, formes... Sol dir-se de persones i no tant d’animals o coses.
- Equival a este, referint-se a lo que s’ha comentat adés, i també es referix a una cosa que es dirà a continuació: Una volta li digué semblants coses se n’anà. Li digué a la cara semblants paraules: “Incompetent, ignorant”.
- No tindre semblant, loc. inus. Ser únic, no haver un atre de la seua categoria.
- Ser semblant, loc. ant. Paréixer, semblar, opinar.
- s. ant. Idea, pensament, opinió, parer.
- Aparència, aspecte d’una cosa.
- La cara d’una persona, generalment si esta manifesta un estat d’ànim o de salut: Tenia un semblant trist i llastimós.
- Geom. Se diu de la figura que únicament se diferencia d’una atra en el tamany, mentres que les seues parts presenten totes la mateixa proporció respectiva.