semblar
Flexió verbal »(Del llatí sĭmĭlāre, mat. sign.)
- v. refl. Tindre una persona o cosa l’aparència d’una atra: Li sembla el fill més a sa mare que a son pare. La taronja i la mandarina es semblen.
- intr. inus. Paréixer, presentar-se, oferir-se a la vista o a l’imaginació com si fora una cosa que no sabem segur si és o no: Sembla un home molt discret, pero no et fies.
- inus. Paréixer, tindre l’aspecte o l’aparència d’una cosa: En corbata sembla un senyoret.
- refl. o impersonal. inus. Paréixer, creure provable, verdader, cert: ¿Vos sembla be fer açò?. Sembla que hauríem de saludar-los.
observacions/documentació: La tendència general és utilisar el verp semblar quan se parla de la semblança entre persones i el verp paréixer per a tots els atres usos.