reina, -nes
(Del llatí regīna, mat. sign.)
- s. f. Sobirana d’un regne o muller del rei.
- Reina regent, reina viuda que eixercix el poder real mentres el príncip hereu és menor d’edat.
- Reina mare, la mare del rei.
- Títul que es dona a la Mare de Deu en els diferents complements, com ara del cel, de la terra, de la glòria, dels àngels, etc.
- Nom que s’aplica a chiquetes o dònes d’una forma afectuosa.
- En el joc d’escacs, peça principal darrere del rei.
- fig. Dòna, animal o cosa que per tindre més importància o excelència, sobreïx sobre les atres de la mateixa espècie, del seu ranc, classe, etc.
- La reina de la festa, la dama o regina que presidix uns jocs florals.
- Reina de les festes, representant honorífica de les festes d’una localitat que sol anar acompanyada per unes dames, totes elles elegides democràticament.
- L’abella femella.