abella, -lles
(Del llatí apicŭla, mat. sign.)
- s. f. (Apis mellifica) Insecte himenòpter de vora quinze milímetros de llargària, de color fosc i pèls rogencs. Viu en eixams o abellers que tenen una sola femella fecunda o reina, molts mascles o abegots i moltes femelles estèrils o obreres; produïxen cera i mel en arbres i roques o en les colmenes, gayoles o basos preparats per l’home.
- Abella borda, borinot.
- Abella realenca, abella reina que té com a funció pondre ous.
- Per extensió, nom donat a diverses classes d’himenòpters pareguts a l’abella.
- Dar, donar, demanar o prometre (les) abelles blanques, loc. donar, demanar o prometre coses excessives o impossibles: En tal de conseguir que el partit progessiste li faça costat, és capaç de donar-li les abelles blanques.
- Menjar abelles blanques, loc. menjar com una revolta de riu, menjar opíparament: Anem a dinar a Ca Ramon, que menjarem abelles blanques.