dar
(Del llatí dare, mat. sign.)
- v. tr. ant. i hui dialectal. V. donar.
- ¡Da-li! interj. Expressa una incitació a pegar o a fer una atra acció de manera enèrgica (equival a l’interjecció ¡vinga!).
- Da-li que da-li, loc. Expressa incomoditat o molèstia davant d’una repetició o continuació d’un fet o dit molest, equival a torna-li la trompa al chic.
observacions/documentació: Ha perdut en la llengua viva gran part de la conjugació. Sol utilisar-se en la segona persona del singular de l’imperatiu: Da’m el pa. Da-li això a ton germà. També s’utilisa el futur daré, el participi passat dat, l’nfinitiu dar en refrans o frases fetes: Més val un pren (o tin), que dos te’n daré. ¿És dat o regalat?. ¿Quina marca és?, marca dat.