mocador, -rs
(Derivat de mocar.)
- Mocador de coll o de pit, gran mocador que duen les dònes des del coll fins a la cintura cobrint l’esquena. També rep el nom de mantonet, se dobla obliquament fent un triàngul.
- Mocador del cap, el que duen les dònes cobrint-se el cap per damunt i pels costats o el que duen els hòmens de certes comarques enrollat al cap i lligat.
- Mocador de fumeral, el que duen els hòmens valencians de tal manera que té una forma cilíndrica.
- Mig mocador, el mocador de coll o de pit, doblegat fent un triàngul o la mitat d’este mocador en forma triangular.
- Mocador d’herbes, el que és colorit formant dibuixos i quadros que duyen els hòmens valencians al cap o al coll.
- Mocador de canonge, el que s’utilisa per a dur els utensilis de la missa.
- Mocador de tomata i ou, mocador en estampats en roig i groc.
- Mocador de pita, el que està fet en pita, que és un teixit de seda que s’usava molt per a fer mocadors.
- Mocador de coa o cua, el que duen els hòmens valencians al cap en les puntes del triàngul penjat per darrere.
- Mocador de fardo, el mocador d’herbes gran per a fer fardos o fardells.
- Fer el mocador, obsequiar un fadrí a la seua chica una mocadorada.