memòria, -ies
(Del llatí memōria, mat. sign.)
- s. f. Facultat per a recordar, per a retindre en la ment situacions passades.
- ant. Consciència.
- Tindre molta memòria o bona memòria, tindre molt desenrollada esta facultat.
- Tindre poca memòria o memòria fluixa o curta, tindre esta facultat poc desenrollada.
- De memòria, recordar i reproduir una cosa utilisant esta facultat i sense utilisar texts escrits, etc.
- Recort de les imàgens ya vixcudes.
- Fer memòria, recordar una cosa: A vore si te’n recordes ¡fes memòria!.
- Escrit dels fets ocorreguts en un acte, de l’estat d’una activitat, de la situació d’un treball, etc., per a coneiximent d’unes atres persones: S’ha publicat la memòria del curs.
- ant. Part posterior del cap.
- loc. Dormir de memòria, dormir de sobines.
- En memòria de..., recordant a...
- Memòria d’elefant, molta memòria.
- Memòria testamentària, escrit del testador als hereus en certes disposicions.
- plr. Llibre a on se narra la pròpia biografia o part d’ella.
- Inform. Dispositiu a on se guarda informació.