consciència
(Del llatí conscientĭa, mat. sign.)
- s. f. Coneiximent immediat que el subjecte té de sí mateix, dels seus actes i pensaments.
- Coneiximent intern que es té de la bondat o maldat de les obres o intencions, i el sentiment de fer lo que s’ha de fer.
- No tindre consciència, loc. No tindre escrúpuls, obrar malament per instint, no tindre consideració: No tens consciència de fer treballar tant a ta mare.
- Segons bona consciència o en consciència, segons els dictats de la consciència.
- Tindre la consciència tranquila, tindre la convicció íntima d’haver obrat be.
- Mala consciència, tindre la convicció d’haver obrat malament.
- Remordir la consciència, estar intranquil per la convicció d’haver obrat malament.
- Examen de consciència, consideració que u fa de les accions que ha realisades, per a vore si són bones o no.
- Escrúpul, sentiment d’haver obrat malament.