elefant, -ta, -ts, -tes
(Del llatí elĕphas, -antis, i este del grec ἐλέφας.)
- s. m. Mamífer paquiderm del grup dels proboscidis, el més gran dels terrestres. Té dos orelles grans i penjadices, el nas i el llavi superior units i prolongats en forma de trompa flexible que li aprofita per a agarrar, i dos dents incisives superiors molt llargues que són d’ivori.
- Elefant africà (Loxodonta africana).
- Elefant asiàtic (Elephas maximus).
- Elefant marí, foca pinípeda del gènero Mirounga, que en el cas de l’elefant marí del sur (Mirounga leonina), el mascle es caracterisa per ser el pinípet més jagantí que existix i tindre el morro prolongat similar a una trompa curta.
- Tindre memòria d’elefant, loc. Tindre molta memòria.