hereu, -ua, -us, -ues
(Del llatí herēde, mat. sign.)
- s. m. Hereter, persona nomenada per un difunt com a propietari de les seues riquees, patrimoni o drets; persona posseïdora d’una cosa perque s’ha dispost aixina en un testament o llegat.
- Hereu forçós, qui segons la llei no pot ser tret de l’herència.
- Hereu universal, hereu de totes les riquees i patrimoni d’algú.
- Primer fill d’una família a qui es deixava en heretat la majoria dels bens familiars.