encarnar
Flexió verbal »- v. intr. Penetrar dins de la carn una arma blanca: La sageta encarna molt a dins.
- tr. Revestir de carn, especialment revestir de carn humana, donar naturalea humana: Encarnà la persona del Fill en naturalea humana.
- Personificar una idea, doctrina, virtut...: L’autor d’esta novela encarna en el protagoniste l’idea de pàtria.
- Representar un actor un personage d’una obra: El meu veí encarna el personage de Nelo Bacora.
- fig. Penetrar íntimament un vici, etc.: L’esperit de domini està molt encarnat en lo món.
- intr. Fer carn nova una ferida o llaga: Est ungüent és molt bo per a encarnar.
- tr. Fer prendre als animals de caça el gust de la carn per a incitar-los a caçar.
- Donar color de carn a les escultures.