ungüent, -ts
(Del llatí unguĕntum, mat. sign.)
- s. m. Substància medicinal d’aplicació externa, més compacta que un liniment.
- Ungüent de canotet o canutet, diaquiló, ungüent en el que es fan empastres per a reblanir els tumors.
- fig. Cosa que suavisa i mitiga l’ànim o la voluntat.
- Ungüent de mare, se diu de les coses bones que fan be o senten be, com el tracte i les atencions d’una mare en un fill malalt: Un poliol en mel, és ungüent de mare per a la gola.