Coincidències per a:
Dubte (Derivat de dubtar .)
s. m. Vacilació , indeterminació davant de coses contradictòries o diferents .
Estar en dubte , loc. Dubtar .
Posar en dubte una cosa , loc. Dubtar d ’una cosa .
Eixir de dubtes , loc. Deixar de dubtar , estar segur d ’una cosa de la qual se dubtava .
Traure de dubtes , loc. Aclarir ad algú una cosa sobre la que es dubtava .
No haver dubte , estar una cosa clara , sense dubtes .
Sense dubte , en certea .
Dificultat en alguna cosa o qüestió : Tinc un dubte en aplegar ad esta part de l ’assunt .
Ser dubte , ant. Que hi ha una qüestió dificultosa .
ant. Temor , por .
Fer dubte , ant. Fer por .
Dubte coincidix en:la 3ª persona del present de subjuntiu de dubtar la 1ª persona del present de subjuntiu de dubtar la 1ª persona del present d'indicatiu de dubtar la 3ª persona d'imperatiu de dubtar Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant. , dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.