corn, -ns
(Del llatí cŏrnu, mat. sign.)
- s. m. ant. Protuberància òssea, allargada o cònica, que creix en el front de certs animals; banya.
- Bocina, instrument de vent fet en una banya o en una corfa de caragol de mar, en un forat en el seu vèrtiç per a on se bufa per a produir un sò molt fort, paregut a una trompa.
- Corn de l’abundància, loc. La banya de la cabra mitològica Amaltea, que es representa pleneta de flors, fruita i riquea com a símbol de l’abundància. És l’anagrama o símbol de la Valéncia romana.
- Cosa que pareix una banya d’animal.
- Cada una de les bosses de la sària.
- ant. Adorn que portaven les dònes.
- Corn d’un eixèrcit, part lateral extrema d’un eixèrcit.
- ant. Malaltia de les cavalleries que consistix en un enduriment de carn danyada que alça el cuiro de l’animal en el llom.