balança, -nces
(Del llatí vulg. *bilancĭa, var. de bilanx, -cis, mat. sign.)
- s. f. Instrument que servix per a pesar i que generalment està compost d’una barra mòvil, sobre un eix vertical, que du penjant en cada u dels seus extrems un plat, de manera que en u es posa una o més peses i en l’atre lo que es pretén pesar; quan la barra està en posició horisontal i en equilibri indica que el pes de lo que es pesa en un plat és equivalent al pes de les peses que hi han en l’atre.
- Cada u dels plats d’est instrument.
- Per extensió, qualsevol instrument per a pesar o bascula.
- Est instrument com a símbol de la justícia.
- Constelació i sèptim signe del zodíac.
- Part del teler tradicional pareguda a una balança, pero sense plats, que en un extrem de la barra o braç du penjada una maceta i en l’atre un cordó que s’articula en la llançadora i que servix per a donar-li moviment ad esta.
- Balança comercial, estat comparatiu entre l’importació i l’exportació de mercaderies d’un país.
- Balança de pagaments, estat comparatiu entre els pagaments i cobraments exteriors de l’economia d’un país.
- Inclinar la balança, loc. Fer que algun assunt vaja a favor d’algú i no d’un atre o atres.