exterior, -rs
(Del llatí exteriōre, mat. sign.)
- adj. m. i f. Que té la seua localisació a la part de fòra d’un cos, o la que es veu a l’exterior.
- Espai a l’aire lliure.
- Relatiu a uns atres països.
- Espai que es situa a la part de fòra d’un cos o de qualsevol objecte.
- Superfície o part externa d’un cos o que es veu per la part de fòra.
- Se diu del pis d’una finca que té els seus balcons o finestres al carrer.