ras, -ssos
ras, -sa, -sos, -ses
(Del llatí rasum, supí de radĕre, raure.)
- adj. i adv. Tallat a rant; pelat curt.
- ant. Desgastat, que ha perdut el pèl per l’us.
- ant. Borrat, fet desaparéixer.
- Ple fins a la vora superior, de vores a vores, a seny, a gom.
- De superfície plana, llisa i sense protuberàncies notables.
- Cel ras, cel clar i sense núvols.
- Estar ras, estar el cel clar i sense núvols.
- Al ras, loc. A l’intempèrie.
- s. Pati descobert, part descoberta d’un corral.
- El ras de terra, el nivell del terreny.
- A ras de terra, al mateix nivell de terra, sense perdre contacte en ella.
- Clar i ras, clarament, sense dissimular, en la veritat per davant.
- Ras com un ull de peix, loc. Se diu del cel quan no té núvols.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: raç.