pero
(Del llatí per hŏc, per això.)
- conj. Conjunció que expressa oposició entre dos proposicions, membres de proposició o contraposició entre dos conceptes, de manera que lo que es diu en el segon és lo contrari de lo primer: En març fa calor, pero més ne fa en agost.
- En inici d’una oració sense fer referència a una atra anterior dona émfasis i força: Pero qué gran és el meu equip.
- S’utilisa per a insistir: Mira açò, pero mira-ho be. És gran, pero molt gran.
- s. Objecció, defecte: El seu treball té molts peros. No posaré peros a les teues teories.