deixat, -ada, -ts, -ades
deixada, -des
- s. f. Acte i efecte de deixar.
- Abandonament.
- inus. Accent que u té quan parla una atra llengua distinta a la materna; deix.
- En bàsquet, acció en la que se llança en suspensió de molt prop, en acabant d’un moviment d’aproximació, amollant pràcticament el baló en la cistella en la mà més alluntada del tauler per a evitar que el llançament siga interceptat per la defensa.
- En tenis i uns atres deports de raqueta, com ara el pàdel, gest tècnic de colpeig en el que s’esmortix la proyecció de la bola per a que bote lo més prop possible de la ret.
- deixades coincidix en:
- el participi femení plural de deixar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)