aventar
Flexió verbal »(De a- 1 i vent.)
- v. tr. Fer o tirar aire a algú o a alguna cosa en un palmito, un ventall...: Aventava el fòc en un ventall. Aventava en el palmito a sa mare.
- Sometre a l’acció del vent: Estén la jaqueta en el terrat per a aventar-la, que fa olor a fum. Obri les finestres i aventarem la casa.
- Aventar la palla, separar el gra de la palla llançant-la a l’aire en un aventador.
- Aventar les mosques, espantar o fer fugir a les mosques, generalment en un aventamosques.
- Pegar en general o pegar un colp en la mà, el puny, el peu o algun objecte: Tots los dies ton pare t’aventa. Li aventà dos galtades. T’avente un puntelló que t’alce en alt. Li aventà una astralada al cap i el matà.
- dialect. Amussar.
- dialect. Acometre, atacar.
- Me l’aventa i no me la constipa, loc. vulg. Indica total indiferència i despreci: Eixe mec i lo que diga o faça me l’aventa i no me la constipa