ajuntar
Flexió verbal »(Del llatí adiunctus, o de a1>ad llatí i junt.)
- v. tr. Posar juntes, unir, posar al costat i en un mateix lloc diverses coses o persones: Ajuntem els nostres esforços per a fer una gran obra. Ajunta dos cadires i cabran tres persones.
- Reunir, acumular molta cantitat d’una mateixa cosa: M’he ajuntat diners per a comprar-me un coche.
- coloq. En llenguage infantil, coleccionar: En l’escola tots s’ajunten cromos.
- Congregar-se persones o animals: Tots nos ajuntarem en la plaça per a manifestar-nos. En primavera s’ajunten en el llac molts animals.
- Encaixar o unir dos peces per algun mig.
- refl. Posar-se a viure dos persones com a parella sense haver-se casat.
- refl. coloq. En llenguage infantil, ser amics: Vicent i Quelo han trencat palletes i ya no s’ajunten. No m’ajunta ton germà perque sempre li guanye.
- Aixina s’ajunte el cel en la terra, loc. De cap manera, mai: Aixina s’ajunte el cel en la terra yo no vaig a acceptar les seues pretensions.