afillar
Flexió verbal »(Del llatí affīliāre, mat. sign.)
- v. tr. Adoptar o tindre com a fill: Com el matrimoni no tenia descendència pròpia, afillaren a una nebodeta.
- Acceptar unes femelles les cries d’unes atres per a criar-les com si foren pròpies.
- refl. i coloq. Apropiar-se o fer nostra una cosa que no és de la nostra propietat o que pot pertànyer a diverses persones: Els millors llibres de la biblioteca del pare se’ls ha afillat el fill menut. T’ha afillat el teléfon i ya no pot tocar ningú més.
- ¡Afilla-te’l!, s’exclama davant d’una persona que, per la seua manera de ser, nos pot dur o crear alguna classe de problemes: Menja com una revolta de riu; ¡afilla-te’l! És un dimoni i massa sabut; ¡afilla-te’l! És lladre, fals, mentirós i destrellatat; ¡afilla-te’l!
observacions/documentació: Si l’afillament és segons la llei i en els documents preceptius, sol usar-se la forma adoptar.