Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: afillar
afillar
Flexió verbal »
(Del llatí affīliāre, mat. sign.)
  1. v. tr. Adoptar o tindre com a fill: Com el matrimoni no tenia descendència pròpia, afillaren a una nebodeta.
  2. Acceptar unes femelles les cries dunes atres per a criar-les com si foren pròpies.
  3. refl. i coloq. Apropiar-se o fer nostra una cosa que no és de la nostra propietat o que pot pertànyer a diverses persones: Els millors llibres de la biblioteca del pare sels ha afillat el fill menut. Tha afillat el teléfon i ya no pot tocar ningú més.
  4. ¡Afilla-tel!, sexclama davant duna persona que, per la seua manera de ser, nos pot dur o crear alguna classe de problemes: Menja com una revolta de riu; ¡afilla-tel! És un dimoni i massa sabut; ¡afilla-tel! És lladre, fals, mentirós i destrellatat; ¡afilla-tel!
observacions/documentació: Si l’afillament és segons la llei i en els documents preceptius, sol usar-se la forma adoptar.
Buscar afillar en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: afilar.