Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mentirós
mentirós, -sa, -sos, -ses
(De mentira.)
  1. adj. m. Que ment, que sol dir mentires.
observacions/documentació: Igual que la forma mentira, la forma mentirós és ben antiga i clàssica i no un castellanisme com algú ha opinat: “...aquell qui ha els forats del nas amples és felló; e qui ha el nas gros en mig e rom és mintirós e parler”. Jaume I. Llibre de saviesa.1385. “Mentirosos són tots aquells qui fan peccats”. “Item, la bocha: ¡quantes paraules mentiroses!”. Sant Vicent Ferrer. Sermons 1410. “Item, la bocha: ¡quantes paraules mentiroses!". Sant Vicent Ferrer. Quaresma 1413.
ref. El mentirós ha de tindre molta memòria.
Buscar mentirós en: