volar
Flexió verbal »(Del llatí vŏlāre, mat. sign.)
- v. intr. Sostindre’s i desplaçar-se pels aires usant les seues ales l’animal que les té.
- Sostindre’s i desplaçar-se pels aires un objecte o ingeni, fent us d’algun mecanisme de propulsió o per la seua aerodinàmica o llaugerea.
- Menejar-se ràpidament pels aires un objecte: La pedra volà fins a colpejar-lo.
- Anar veloçment: Si em crides aniré volant a casa.
- Desaparéixer, deixar d’existir una cosa en un lloc o deixar de tindre’s: Els diners de l’herència han volat.
- tr. Fer que un objecte o animal se mantinga i es desplace pels aires: En Pasqua fem volar el cacherulo.
- tr. Fer que alguna cosa bote pels aires de forma violenta.
- Volar una cosa, trencar-la.
- Tindre volada o voladiç una superfície o edifici.
- Córrer o anar que vola, loc. Anar molt a pressa.