cartó, -ons
cartó, -ons
(Del llatí charta, full de paper.)
- s. m. Espècie de paper gros i fort fet de pasta de paper, que s’endurix en una prensa, o fet de paper adherits els uns als atres.
- Cartó pedra, cartó molt dur usat per a fer ninots o escenaris.
- En alguns jocs com el bingo, papereta de participació.
- Caixa de cartó en dèu paquets de cigarrets.
- Tetrabrik, caixa de cartó impermeabilisat per dins i hermèticament tancat que pot contindre aliments líquits.
- Pint. Model o mostra pintada en paper o llenç colorejada o no en el mateix tamany de l’obra definitiva, generalment quan esta és al fresc, és una vidriera, un tapís, una catifa...
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.