cabut, -uda, -ts, -udes
(Aumentatiu de cap.)
- adj. m. Se diu de la persona o animal que té el cap molt gran.
- Peix marí de la família dels pèrcits (Anthias sacer), té el cap molt gran i és de color rogenc, és paregut al moll i molt saborós.
- Larva de granota menuda que encara té coa i no té cames; cullerot.
- Larva de qualsevol batraci.
- Insistent en una idea fixa.
- Moneda de cinc pessetes (1888-92) en la que es representa el cap d’Alfons XIII quan era chiquet.
- Carchofa tendra redonenca.
- Moneda francesa d’argent de cinc francs que tenia este nom per faltar-li un real per a fer els vint d’un duro espanyol.
- Renom que es dona als habitants de la localitat valenciana de Xaló.
- Ser més cabut que els de l’orella llarga, ser més cabut que una mula andorrana, que es nega a aixar arrere o ser més cabut que un astellador, loc. Ser molt cabut.