aforrar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i forro, de l’àrap hurr, lliure.)
- v. tr. Guardar i acumular diners per a necessitats futures: La manera tradicional d’aforrar és posar els diners en el banc. En huit anys he aforrat huitantamil euros.
- refl. Estalviar-se o evitar-se fer un gasto o consumir una cosa: Si fas la carn torrada t’aforres l’oli.
- refl. Estalviar-se o evitar-se fer una cosa: Si tu li dus el dinar a mon pare yo m’aforre el viage.
- No aforrar-se, no aforrar-se-les o no aforrar-se-la per ningú o en ningú, loc. No tindre mirament i fer o dir una cosa que pot ferir ad algú o faltar-li al respecte; no callar-se per ningú, no donar la cara per ningú.