acòlit, -ts
(Del llatí eclesiàstic acŏlythus, mat. sign., i este del grec ἀκóλυθος, qui seguix o acompanya.)
- s. m. Rel. Clerc que ha rebut el segon dels dos ministeris de l’Iglésia catòlica per lo que pot servir a l’altar i administrar l’Eucaristia com a ministre extraordinari.
- Rel. Escolà que servix en l’iglésia i a l’altar encara que no tinga cap d’orde.
- Rel. Escolanets o chiquets que servixen la missa o canten en el cor.
- Per extensió, persona que acompanya a una atra per a servir-la; assistent, ajudant: El doctor opera i els seus acòlits l’assistixen i acaben l’operació.
- despect. Persona que seguix i fa en sumissió tot lo que un atre indica, ordena o mana de manera que depén d’ell: La secta té una colla d’acòlits que obedixen en tot sense pensar.
- local. Insecte coleòpter, roig i en quatre taques o punts negres.
- Rel. ant. Ministre de l’Iglésia catòlica que ha rebut les quatre órdens menors i servia l’altar.