(Del llatí vulgar scholānu, i este de schŏlāre, mat. sign., per canvi de sufix.)
- s. m. ant. Aprenent, discípul.
- Persona que ajuda a la missa i al ministeri de l’altar.
- Escolà d’amén, persona sense caràcter, que obeïx o seguix servilment a una atra, donant-li en tot la raó.
ref. Escolà que ven la cera i està sense comanar, rapavèrunt de l’altar. L’escolà de Quart, sempre va corrent i aplega tart. Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí.