òbila, -les
(Del germ. *ŭwwĭlô.)
- s. f. Au de l’orde Strigiformes i de la família Tytonidae, l’espècie més comuna és la Tyto alba; pot aplegar a medir uns 34 centímetros, de plomage molt suau, groguenc, pintada de blanc, gris i negre en la part superior i el pit de color blanc, el cap redó, bec curt i encorbat en la punta, ulls grans i lluents, coa ampla i curta, ungles negres. Habita en forats amples naturals, o freqüentment en iglésies, cases velles, graners, etc. És nocturna i s’alimenta de chicotets rosegadors.
- Dormir més que les òbiles, loc. Dormir molt.
- Tindre més vista que les òbiles, loc. Tindre molt bona vista.
- Encantar-se com les òbiles, loc. Quedar-se encantat o distret en molta facilitat i profundament.
- local. Persona que no para queta.
observacions/documentació: Segons la creença popular l’òbila es beu l’oli de les llànties de les iglésies i dels cementeris; possiblement esta creença està relacionada en la metàtesis òbila>òliba, que la paraula ha patit en algunes zones.