qui
(Del llatí quī, mat. sign.)
- pron. relatiu. Pot gastar-se absolutament i sense antecedent, designant a persones o a coses personificades.
- Fa funcions de subjecte: Qui no plora no mama.
- Fa de complement directe: Eres tu qui yo busque.
- S’utilisa precedit d’artícul, introduint una oració substantiva en la que el relatiu fa de subjecte o de complement directe: És l’oració preferida dels qui creuen en Deu.
- S’utilisa precedit de pronoms demostratius o indefinits que fan d’antecendent: Aquell qui parla és qui ha de callar.
- S’utilisa com a complement preposicional en les oracions de relatiu adjectives: Que trist és el plor de chiquet a qui li trenquen el joguet nou.
- ant. S’utilisava en les oracions de relatiu adjectives, en substitució de que o de el qual utilisats com a subjectes.
- pron. interrogatiu. Quina persona o quines persones: ¿Quí ha dit això?
- S’utilisa en frases exclamatives: ¡Quí poguera pujar al cel i vore el món!
- ¡Quí sap! loc. Indica dubte o provabilitat.
- ¿Quí va? loc. ant. S’utilisava per a que algú s’identificara en la foscor o quan no se’l vea be per algun motiu.
observacions/documentació: Quan és interrogatiu o exclamatiu s’escriu en accent (quí).