paleta, -tes
(dim. de pala.)
- s. f. Làmina d’acer de forma aproximadament triangular, en un mànec que fa colze, en la que els obrers prenen l’algeps o ciment i l’apliquen a la paret o una atra part de la construcció.
- Paleta catalana, la que s’utilisa per a lluir parets.
- Làmina d’acer de forma quadrangular en una ansa que servix per a estendre l’algeps en les parets o unes atres parts de la construcció.
- Làmina de fusta de forma, generalment, ovalada o quadrangular, en un forat en un extrem per a passar el dit gros i sobre la que el pintor té els colors que utilisa en la pintura.
- Raedora de la pastera.
- Pala redona o quadrangular, calada o no, en mànec llarc per a girar coses que es frigen o traure-les de l’atifell.
- Regle de fusta.
- ant. Peça de l’armadura que servia de reforç a la defensa dels pits al posar-se damunt la cuiraça.
- Broca de forma ampla a manera de pala.
- Cada una de les planches que sobreïxen en una roda i servixen per a moure alguna cosa o per a ser mogudes per l’aigua, el vent o qualsevol atra força motriu.
- A tota paleta, loc. A tota velocitat, en gran activitat o marcha.
Imàgens
