Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: pagar
pagar
Flexió verbal »
  1. v. tr. Satisfer un deute.
  2. fig. Satisfer un deute moral: El favor te’l pagaré ajudant-te a estudiar.
  3. En els jocs infantils, encarregar-se de la part més fastidiosa del joc.
  4. refl. Complaure’s, sentir-se satisfet i orgullós d’alguna cosa.
  5. Això no es paga en diners, loc. Se diu de coses que són molt d’agrair o que tenen un valor especial.
  6. Pagar justs pels pecadors, loc. Patir els inocents un castic o les conseqüències de les males accions d’uns atres.
  7. Pagar en la mateixa moneda, loc. Correspondre en proporció a les bones o males accions d’un atre.
  8. Pagar el pato o pagar la festa, loc. Patir les conseqüències d’una acció aliena.
  9. Pagar lo deute de natura, loc. ant. Morir-se.
ref. Qui paga, mana. Lo que no es paga en diners se paga en dinades. Lo que no es paga es queda a deure. Lo que no es paga ací, se paga allà. Per a pagar no tingues pressa. Per a pagar sempre estem a temps. Qui paga, descansa; i qui còbra, més (o s’alegra). Més val pagar que haver d’agrair. Paga lo que deus, i no ho deixes per als teus hereus. Paga com la Taula Valenciana. Paga i apela. Paga, i en acabant reclama. Paga, Pere. Pagar una volta i contar moltes. Amor en amor se paga. Qui la fa, la paga.
Buscar pagar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.