maça, -aces
(Del llatí mattĕa, mat. sign.)
- s. f. Arma antiga de ferro o fusta consistent en un bastó llarc i més gros per un extrem que per l’atre.
- Insígnia que duen els macers consistent en un bastó metàlic acabat en un extrem per una cabota voluminosa.
- Instrument compost d’una peça de fusta o d’una atra matèria dura, massiça i relativament voluminosa, que per un cap té una prolongació més prima que servix de mànec o agafador; servix per a diferents usos.
- Bola grossa forrada de cuiro unida a un mànec de fusta que servix per a tocar el bombo o uns atres instruments de percussió.
- Sort com una maça, loc. Se diu d’una persona molt sorda.