bombo, -os
(Del llatí bombus, soroll, per via del cast.)
- s. m. Tambor de grans dimensions que es toca en una maça gran i que du el ritme en una banda de música.
- Músic que toca el bombo.
- Cos cilíndric en molt de diàmetro que forma part d’una màquina o aparat.
- coloq. i fig. Lloança excessiva i cridanera.
- Esfera giratòria que conté boles numerades que es trauen a sòrt en el joc de la loteria, bingo...
- Carregat de bombo, loc. coloq. Molt carregat d’alguna cosa, excessiu, ple: Un sopar carregat de bombo. Una festa carregada de bombo.