panderola, -les
(Del llatí pandus, corbat, garsejat, per via mossàrap que ha fet conservar el grup -nd-.)
- s. f. Insecte ortòpter de l’espécie Blatta orientalis. És nocturn, en sis potes i antenes filiformes en ales plegades.
- Carro menut i llauger de dos rodes i tirat per un sol cavall.
- Nom popular que rep el tren de via estreta que recorria algunes localitats pròximes a Castelló de la Plana, com s’arreplega en esta cançó popular: “De Castelló a Almassora, chim pum tracatrà, / va un tren que vola, leré; / i per això li diuen, chim pum tracatrà, / la panderola, leré. “.