tambor, -rs
(Del persa tabīr en contaminació de l’àrap tanbūr, espècie de lira o bandúrria feta en pell atesada sobre un cos buit.)
- s. m. Instrument musical de percussió de fusta o metal, format per una caixa en forma de cilindre, tancada per u o pels dos costats en una membrana de cuiro o pell estirada que es toca en dos palets.
- Qui toca dit instrument.
- Objecte que per la seua forma se li pareix.
- El tambor, dialect. i coloq. El número quarantacinc (45) en rifes, sortejos, loteries i jocs.