sort, -rda, -ts, -rdes
(Del llatí sŭrdu, mat. sign.)
- adj. m. Que no sent o no sent be els sons.
- fig. Que no atén a consells, precs, etc.
- Silenciós.
- Somordo.
- Fon. Se diu d’un fonema que s’articula sense vibració de les cordes vocals.
- Nos sentiran els sorts, loc. Indica que anem a parlar o parlem molt fort.
- Ser com el sort de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no, loc. Fer-se el sort per conveniència.
- Sort com una rella, com un cudol, com una maça o com un tap, loc. Molt sort.