fus, -sos
(Del llatí fūsu, mat. sign.)
- s. m. Instrument utilisat per a filar, fet generalment de fusta, de figura cònica i allargada que s’estreta cap a la punta, en el qual va enrollant-se el fil.
- Conjunt de peces metàliques de la màquina de filatura en que es posen les bobines o els carrets sobre els quals s’enrollarà el fil fabricat.
- Se diu d’un objecte en forma més o manco cònica.
- Més dret que un fus o dret com un fus, loc. Estar dret (físicament) o en rectitut moral.
- Tindre fus i filosa, loc. Tindre qué fer: faena, ocupació, etc.
- Fus horari, loc. Se diu de cada una de les vintiquatre àrees en que es dividix la Terra; cada fus està situat entre dos meridians i tots els territoris compresos en ell compartixen la mateixa hora civil (que no ha de coincidir necessàriament en l’hora astronòmica).
- Fus esfèric, loc. Part de la superfície de l’esfera compresa per dos semicircumferències que tenen un mateix diàmetro.