braga, -gues
(Del llatí braca, calçons.)
- s. f. sing. i plr. ant. Calçons que els hòmens duyen baix d’una atra roba.
- ant. Peça de l’armadura feta de malla de ferro.
- Obertura anterior dels pantalons, bragueta.
- Entendre o agarrar-ho tot per la braga, loc. Interpretar-ho tot de manera obscena.
- Fer-se bones bragues, loc. Trau-re li profit a una cosa.
- ¡Bon vent li pegue a la braga!, loc. Se diu quan u se’n va sense dir adeu.