aixada, -des
(Del llatí *asciata, de ascĭa, aïna per a cavar.)
- s. f. Ferramenta o aïna que servix per a diferents treballs agrícoles i també en la construcció per a cavar, remoure o mesclar, formada per una fulla ampla de ferro acerada en un forat o ull per a on passa el mànec de fusta que pot tindre de 70 a 90 centímetros. Hi ha una gran varietat d’aixades segons la forma de la fulla o llargària del mànec, i cada una s’utilisa en un treball concret.
- Aixada cassuda, aixada de fulla estreta que a la part oposta de la fulla té una cabota en conte de punta o picola.
- Aixada d’arrebaçar o aixada de punta, aixada de fulla estreta que acaba en punta i per la part oposta en cabota, s’usa per a arrebaçar.
- Aixada de (en) picola, aixada de fulla estreta que a la part oposta a la fulla té punta.
- Aixada de cavar, aixada de fulla estreta en tall i en la part oposta cabota.
- Aixada de pent, aixada en picola.
- Aixada en gavilans o aixada de tonyar, aixada la fulla de la qual acaba en dos puntes; en alguns lloc se li dona el nom de aixada de ganchos, que sol usar-se en camps pedregosos.
- Aixada escarpellada, aixada de fulla estreta que a la part oposta a la fulla té un escarpell o astral.
- Aixada gran o aixada de fulla ampla, en la fulla corba i més llarga que ampla, s’usa per a desfer tarroços, tallar raïls, etc.
- Aixada hortalicera, aixada de fulla estreta i menuda per a entrecavar en els horts a on hi han plantes.
- Aixada maleera, aixada grossa de fulla ampla que servix per a arrancar la malea.