abús, -sos
(Del llatí abūsus, mat. sign.)
- s. m. Acció i efecte d’abusar; us excessiu d’alguna cosa: Està a règim i fa abusos en el menjar i la beguda.
- Abús de confiança, aprofitar-se de la confiança que una persona té en una atra per a que esta última s’aprofite d’ella i la perjudique: És un abús de confiança convidar-se a sa casa i passar-se un més en ella.
- Abús de poder o autoritat, fet d’usar el poder o l’autoritat que es té per a aprofitar-se’n, perjudicar ad algú fent un mal us del poder o l’autoritat: En un acte d’abús de poder l’alcalde ha prohibit tota publicitat electoral que no siga la del seu partit.