qüestió, -ons
(Del llatí quaestiōne, mat. sign.)
- s. f. Acte de preguntar una cosa; pregunta, preguntat.
- Punt que es discutix, aclarix o tracta.
- Qüestió de noms, se diu quan se discutix o debat sobre la denominació d’una cosa sobre la que en essència s’està d’acort.
- Assunt, tema a tractar.
- En qüestió, loc. adj. Del que s’està tractant: A l’home en qüestió li diuen Batiste; A causa de la pluja en qüestió hagueren de tancar la carretera.
- Ser qüestió de, ser lo que interessa, lo que falta o s’ha de fer: És qüestió d’escomençar la faena si volem acabar-la hui.
- La bona qüestió és que, se diu per a resumir un tema o per a concloure un raonament, com a conclusió: Digué que vindria, en acabant que no estava segur perque tenia problemes... la bona qüestió és que no ha vengut.
- Discussió, rinya, baralla verbal.