lleu, -us
(Del llatí lĕve, mat. sign.)
- s. m. Pulmons, generalment en anatomia animal.
- Assotar en lleus de vaca, castic vergonyós de l’Edat Mija.
- Traure o tirar el lleu per la boca o tirar el lleu, loc. Alenar intensament per haver fet un gran esforç que deixa sense alé.
- En tot el lleu, loc. En ganes, de manera clara i oberta: Ha dit lo que pensava davant de tots en tot el lleu.
- Més content que un gat en un lleu, loc. Molt content, orgullós o satisfet.
- Tindre lleu, loc. Ser un cara dura o tindre valor de fer coses difícils o desagradables.