-grat
grat, -ts
(Del llatí gratum, agradable.)
- s. m. Complaença o gust que produïx una persona o una cosa.
- Haver o tindre grat, ant. Sentir o trobar plaer.
- Donar-se grat, ant. Trobar plaer.
- Caure en grat, ant. Resultar o ser agradable.
- A mon (ton, son...) grat, ant. Segons el meu (teu, seu) gust.
- De bon grat o per grat, ant. En bona disposició, en plaer, en gust.
- Mal grat o mal son grat, ant. Contra voluntat.
- ant. Agraïment, gratitut.
- Grat i gràcies, ant. Mostra d’agraïment, reconeiximent o gratitut.
- ¡Mal grat n’haja!, ant. Expressió que es proferia en senyal d’ira o ràbia contra algú.
- De grat o per la força, loc. Vullgues o no.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.