gas, -sos
(Del fr. gaz, paraula inventada per J. B. Van Helmont en el sigle XVII, sobre el llatí chaos.)
- s. m. Fluït poc dens, com l’aire, i que té poca cohesió entre les molècules que el componen.
- El combustible que s’utilisa en indústria i en usos domèstics.
- Mescla de carburant i aire que alimenta un motor.
- Energia, força.
- plr. Els que es produïxen en l’aparat digestiu.
- Gas ciutat, el que es distribuïx per una ret urbana de conductes i aplega a cases i indústries.
- Gas hilarant, òxit nitrós en propietats anestèsiques.
- Gas mostalla, gas tòxic groguenc utilisat com a arma bèlica.
- Gas natural, combustible natural compost principalment per metà.
- Gas noble, cada u dels elements químics d’un grup format per heli, neó, argó, criptó, xenó i radó; són químicament inactius i existixen en l’aire.
- Gas lacrimogen, gas que produïx dolor i llàgrimes en els ulls.
- Gas pobre, mescla de gasos en poc de poder lluminós compost, principalment, per hidrogen i òxit de carbó.
- A tot gas, loc. A tota marcha, potència o velocitat.