mostalla, -alles
(Del llatí mustacĕa o mustacŭla, mat. sign.)
- s. f. Planta anual de la família de les crucíferes de l’espècie Sinapis alba, nomenada també mostalla blanca, de vora un metro d’alçària, tronc poc ramós, fulles alternes grosses pinatífides, flors menudes, grogues i en espiga, fruit en siliqües oblongues en les llavors chicotetes i d’un groc molt clar en l’interior i negres per fòra que són coentes.
- Mostalla negra, planta de l’espècie Brassica negra, de fulles alternes, flors de chicotet tamany pero vistoses, de quatre sépals i quatre pétals bífits de color groc pàlit que s’utilisa per a usos culinaris com espècie i en medicina per al sistema digestiu.
- Salsa coenta que s’elabora a partir de les llavors de la mostalla negra.
- Grans de mostalla negra sancers o mòlts.
- Metre mostalla per jolivert, loc. ant. Donar una cosa per una atra, donar gat per llebre.
observacions/documentació: "Si vols celiandre axi com mostalla e dona·s ab polls en ast o ab perdius a malalt, pren lo gra del celiandre...”. Anònim. Llibre de Sent Soví. 1313. “Quant dix dels martirs, dix que hom plantà lo gra de mostalla”. Sant Vicent Ferrer. Quaresma. 1413. “Mon primer past / mengí ab tast / he fort mostalla./ Al cap, sens falla, / be la’m sentí”. Jaume Roig. Spill. 1460. “Lo gra de mostalla es poch, pero es calent, amarch e apropiat contra bevendes verinoses”. Joan Roïç de Corella. Lo Cartoxa. 1495. “MOS. mostalla, mostaza. mot, mote ó palabra. movents, movibles ó que se mueven”. Just Pastor Fuster. Breve vocabulario valenciano-castellano. 1827.